Quin es el potencial ecològic del nostre poble i el seu entorn ?

El passat 8, 9 i 10 d'abril més de 1500 hes. del nostre terme i voltants foren arrasats pel foc.

Els polítics i organitzacions que concorren a les properes eleccions municipals, haurien de pronunciar-se al respecte. Lluny de discursos que no van més enllà d'omplir pamflets i apuntar cap on les subvencions del moment indiquen i parlen del nostre potencial en turisme rural, senderisme i altres iniciatives orientades a curt i mig termini.

Font Deimos-imaging
Àlbum de 11 fotos

Deguem de dir que volem que els fills dels nostres nets hereten, i que pensem fer per almenys intentar-ho.

Sabem que les catàstrofes ecològiques que està patint la terra no son fruït de la casualitat còsmica, i que 39 graus un 10 d'abril te molt a veure amb el que els científics ens diuen al respecte del calfament global.

La destrucció del bosc mediterrani ha estat una qüestió econòmica. Les necessitats de fusta o de carbó primer, i l'explotació agrícola, cinegètica, lúdica i urbanística desprès han arrasat amb un entorn natural d'extrema fragilitat. El bosc mediterrani, del qual a Llutxent es conserva de forma miraculosa un dels exponents més antics i amenaçats del seu entorn. "EL SURAR".

No soc biòleg ni res paregut, però la proximitat del Surar i la seva presència pot ser un referent al respecte del títol d'aquesta entrada i el que qüestiona.

També son suggerents les carrasques que broten a les ombries sobre la base d'un sistema radicular maltractat però potent que tan sols necessita aclarir-se per reconduir la planta. També l'arborçer, el llentiscle, el romer, el coscoll i l'argelaga acompanyaran les espècies colonitzadores de la terra cremada.

"Josep Mateu" apunta en el seu projecte a Benlloch:

La destrucció del bosc mediterrani en el passat continua actualment mitjançant la introducció d'espècies altament inflamables (plantacions de pins).

L'augment dels incendis com a resultat d'aquestes repoblacions fa encara més difícil la regeneració i recuperació del bosc mediterrani.

El mateix bosc mediterrani produeix una biomassa excedentària que s'hauria de treure i aprofitar donat el seu caràcter altament inflamable: argelagues i rames seques.

Falta una consciència clara  de la importància del manteniment de les masses forestals i de la seva influència sobre el clima i la conservació del sòl.

La destrucció del bosc ha canviat el microclima que existia a sota de les alzines i el sistema d'emmagatzematge de l'aigua de pluja amb les fulles caigudes i la molsa.

Si al menys aprofitarem per reflexionar i per enfrontar el futur amb major responsabilitat amb el nostre medi, l’incendi haurà servit de algo més que per fer-li mal a la nostra terra.

Ahir i dijous passat, tres corredors del Club d'Atletisme Xio estiguérem correguent per la serra devastada pel foc. Muntar per la Fonteta de l'Esbarçer fins als miradors de la Lloma Alta que s'obrin a la mar. Recórrer les cendres i sendes fins al Puig-agut, entre pedres esclafides pel foc dins d'una estampa que només deixa lloc a la melancolia, no era una activitat gratificant, però ajuda a la reflexió.

El foc, descobreix forns de calç situats a boca barranc i senders oblidats plens de bondat en el seu recorregut.

Dalt de la Font de l'Esbarçer, una senda mira cap al nord, i ens porta fins a una lloma plena de taules de suor i fam de poble, de gent humil i honrada que ha donat tot el que tenia al seu poble i els seus fills. L'esforç de les famílies de Dominga, Pequeño, Barces, Esquilaor, etc.; ells en esta lloma, com tants altres del nostre poble en altres indrets, intentaven aferrar-se a la terra que la injustícia dels homes els negava. I tot per amor als seus i al seu poble. Per no emigrar, per arrelar.

Tots ells no tenien més que la seva força i determinació; i nosaltres, que tenim tota mena de màquines per segar, serrar, transportar, transformar, triturar i tecnologies que poden aprofitar la biomassa excedentària, som incapassos de mantenir les sendes d'accés a les serres, netejar els voltants dels camins, ni aprofitar la biomassa tal com feien els forns de calç i pobladors.

Estem en temps de projectes i discursos, i cal que només per decència ens pronunciem al respecte amb seny i responsabilitat. Els nostres avant passats ens donen una llisó que no podem ignorar. Ens diuen que no podem estar de braços creuats esperant que ningú ens soluciones el futur, que hi ha que fer front en els moments més difícils i treballar-lo, perquè el futur serà el present, el nostre present.

Des de 1970, cada 22 d’abril es celebra mundialment el dia de la Terra. Aquesta primavera pot ser un bon temps comprometem-nos amb la nostra terra.

Miquel Canet (miquelcanet@gmail.com)

Imatges sopar 15 d'abril

Imatges del sopar 15 d'abril amb militants i simpatitzants en la carpa de l'alter i homenatge "in memoriam" de Leopoldo Canet Martí.

Xio ocupació-reconstrucció-formació

Proposta nº13

Realitzarem totes les gestions necessàries davant les quatre administracions públiques (UE, Govern d'Espanya, Generalitat, Diputació-Ajuntament) per a aconseguir la tan desitjada reconstrucció del castell vell.

Dirigirem els esforços cap a les diferents administracions en el sentit de la reconstrucció-ocupació-formació. És a dir, incidirem en el model de reconstrucció del monestir basat en escoles taller. D'aquesta manera s'aconsegueixen i es complementem de manera eficient tres prioritats: Creació de llocs de treball, formació i restauració del Xio.

Gent de Llutxent, el partit del poble.

Carta oberta al voltant del futur de l’educació i cultura al nostre poble

Estimat/da candidat/a:

Segurament  a les hores d’ara estarà reflexionant sobre les línies bàsiques del seu programa electoral.  I estic ben segur que en eixe programa tindrà un lloc especial per a l’àrea d’educació i cultura. Perquè no dubte que considerarà que es tracta de dues àrees de gran rellevància en l’esdevenir d’un poble. Doncs jo també coincideixc.  Com que no dubte del seu talant obert i la seua predisposició a recollir propostes permeta’m que li suggereixca unes possibles línies generals que al meu parer podrien ser beneficioses al poble.
La primera passaria per intentar per aconseguir un pacte de govern en matèria d’educació i cultura entre totes les agrupacions polítiques que composen la corporació municipal. Crec que la situació actual del poble ben bé mereix aquest esforç. Un pacte creat a partir del consens i la perspectiva municipal i allunyat de les disciplines que imposen els partits.
D’aconseguir-se aquest consens seria més fàcil el segon suggeriment elaborar un pla educatiu integral. Es tractaria d’una proposta d’actuació per atendre totes les necessitats de la nostra societat. Aquest pla començaria amb un estudi previ de la realitat municipal i s’encetaria amb la programació d’una planificació que afectara  a tots els nivells educatius (des d’infantil fins educació permanent). L’elaboració d’aquest pla seria molt interessant que la realitzara un consell de cultura i educació  on estigueren representades totes les associacions i institucions relacionades amb el món de la cultura i l’educació ( alumnat, AMPA, biblioteca, El surar etc....)
Un altre eix que em sembla necessari és l’aposta ferma per les noves tecnologies (NNTT) I no estic parlant sols de cobertura wifi. No cal donar sols la canya, a més devem ensenyar a pescar. Facilitar l’accés a Internet deu anar acompanyat d’un projecte d’alfabetització digital per a que l’aprofitament de la xarxa no sols tinga un caràcter lúdic, si no que ens eduquem per  aprofitar el gran potencial cultural i educatiu d’internet.
I el darrer suggeriment fa referència a la potenciació de l’hàbit lector des de programes integrats dissenyats entre els centres educatius, les famílies, la biblioteca ( o si hi hagués, un dinamitzador cultural) i l’ajuntament.
Possiblement semblarà un plantejament teòric, doncs vaig a intentar proposar exemples d’actuacions que podrien sorgir si els suggeriments anteriors es dugueren a cap.

• Voluntariat  per donar recolze o repàs a l’alumnat amb necessitats educatives
• Activar un periòdic/ revista digital elaborat amb la participació de persones del poble.
• Organitzar exposicions de col.leccions particulars.
• Elaborar un llibre de receptes del poble a partir de les aportacions (via internet) del veïnat del poble.
• Elaborar un curtmetratge com a activitat pràctica d’un previ curs de vídeo impartit durant els cap de setmana. I si foren més d’un visionar-lo en unes sessions de cine fòrum.
• Facilitar la descàrrega de llibres electrònics demanats a través del bloc de la biblioteca. I fins i tot es podria adquirir alguns e-books .

Com podreu observar es tracta d’algunes activitats sense molt de cost. Per suposat que la llista es podria fer molt més llarga i dependria de la concreció del  pla integral

Totes elles deurien sorgir des del compromís de treballar pel poble, un compromís gestat  des de la bona disposició que aportaria el consens i que s’inculcaria dintre de l’esmentat consell.

Disculpeu el temps que us he arravatat, encara que espere que us haja sigut d’utilitat.

Pep Estornell  abril del 2010

Des de "Gent de Llutxent" lamentem profundament que s'haja cremat la serra i totes les males conseqüències que comporta per al medi.

S'han cremat ja més de 400 hectàrees, de moment s'ha controlat un dels dos fronts actius. Esperem que puga ser controlat en la seua totalitat quant abans.

Segons informacions oficials del conseller de governació tot sembla que l'incendi ha estat intencionat.

Volem agrair tot l'esforç i organització del Centre de Coordinació Operativa Integrada, als més de 350 efectius, 13 mitjans aeris, 15 brigades, 4 dotacions de bombers i més d'un centenar efectius de la Unitat Militar d'Emergències, a la unitat del Servei d'Atenció Mèdica Urgent.

Gent de Llutxent, el partit del sentit comú.

Pistes de padel

Proposta nº12

Construirem dues pistes de padel.

Gent de Llutxent, el partit del sentit comú.

Perquè ?

Avui diumenge la nostra terra brama. Brama perquè un 9 d'abril, el sol escalfa la terra fins a 39ºC.
Brama perquè algun desequilibrat li ha pres foc, algú que viu prop intentant confondres entre nosaltres, i que aconsegueix de vegades enganyar-nos. Però hi ha una persona a la que mai podrà enganyar per més racons que busque. -Ell-, sap que té un desequilibri, i que necessita ajuda. Tot i que li excite el fet i la situació provocada, sap que li fa mal.

Sàpigues que junt al teu hi ha un altre mon que pots compartir amb els demés si de veritat estàs disposat a fer front a la teva situació. Gent que treballa, que riu, que estima, que s'esforça.............  que viu.
Canvia la teva realitat, estem ací, al teu costat.