discurs d'Honorio Estornell el dia 8/5 en la carpa.

Primer que res vull donar les gràcies.

Vull donar les gràcies a tots els que esteu ací. Però vull donar també les gràcies a tots els que em donen l'oportunitat d'optar a l'alcaldia de Llutxent. Gràcies, moltes gràcies!

Deixeu-me que ho diga. Estem davant d'un repte apassionant. Un projecte comú, de tots vosaltres i també meu, que és governar el poble de Llutxent.

Fa uns quants anys un veí de Llutxent que li diuen Pasqual Estornell i una veïna de Llutxent, Amàlia Canet, varen tendré 4 fills.

Eix parella que va treballar fort, i de valent, son el meus pares. I els meus pares han treballat molt dur perquè el meus germans i jo tinguérem un futur millor.

Jo estic molt orgullós dels meus pares. També dels meus iaios i de les meues iaies. Tots, ells veïns de Llutxent.

Ells, tots ells, tenien somnis i confiaven que Llutxent era el lloc on els seus somnis de cada dia, on els seus aspiracions es podien complir. La seua esperança era este magnífic poble.

Però del que més orgullós estic es dir:

SÓC EL PARE DE HONORI, RUBEN, LES MEUES BESSONETES VANESSA I RAQUEL; I COM NO, DE LA MEUA PERLA ÁNGELA. D´AIXÒ ÉS DE LO QUE MÉS ESTIC ORGULLÓS.

Estic molt orgullós de que la meua família, haja sigut, son i seran sempre de Llutxent.

NO SOM ELS ÚNICS. Això ho heu de tindre clar.

Llutxent s'ha fet amb els xicotets somnis, eixes xicotetes idees que cada dia ens fan avançar a tots. Els meus somnis, els vostres somnis, els somnis d'aquells que van construir el monestir, el Castell del Xiu, el Castell Palau, la ermita o els que han construït l´Ajuntament , tots estos somnis formen part de la història del poble.

La grandesa de Llutxent no és el concurs d´arròs caldos. La grandesa de Llutxent no és que la casa dels jubilats siga més alta que el campanar. La grandesa de Llutxent són les persones, vosaltres.

Les persones tenim somnis molt senzills, la gent és molt realista. Conec molta gent que avui s'ha alçat i el primer que ha pensat és si hui trobaria feina. Conec molta gent que ha anat al centre de salud o a l'hospital pregant perquè els curen les malalties. Conec molta gent que este matí ha portat els seus fills a l'escola perquè confia que algun dia tindran un futur millor. Eixes són les aspiracions reals dels homes i les dones de este poble.

Conec molta gent que ja ha perdut l'esperança. Som molt conscients que de res serveix una pancarta que diga “POLÍGON INDUSTRIAL”, on s'han gastat mols euros, PER A RES. Si la gent no té feina. De res es servirà un certamen de música clàssica en el monestir, si la gent no té feina. De res ens servirà un concurs d'arròs caldós, si no tenim educació de qualitat i una bona formació cultural. Les grans pancartes, i patxoxes no serveixen de res si la gent ha perdut la il·lusió.

Quan una persona obre un negoci o comença qualsevol projecte, hi ha alguna cosa desconeguda que l'espenta a tirar avant. Ha arribat el moment de la gent valenta. Hem de mantenir l'esperança davant de les dificultats i hem de ser valents davant de les adversitats.

I vos diré els motius. En el fons, creieu-me; tots els que estem ací estem segurs que totes les persones som iguals i que tots tenim els mateixos drets. Tots creiem que a Llutxent tots hem de tindre les mateixes oportunitats. Siguem pobres o siguem rics, creiem que tots tenim dret a ser lliure i a ser feliços.

Crec que a Llutxent ha de ser possible que els xiquets vagen a la universitat tinguen o no recursos econòmics, que els seus avis siguen atesos en els hospitals públics siguen rics o pobres. També crec que a Llutxent ha de ser possible que la gent tinga un treball independentment de si s'afilia a un partit. Només amb estar a l'INEM hauria de ser suficient.

Aquestes eleccions tractaran de tot això. Aquestes eleccions ens han de refermar en els nostres valors, comparar-los en la realitat i veure com s'estan aplicant. I vos ho dic clar: tenim molt de treball a fer. Els hem d'oferir aquesta possibilitat. Els nostres ciutadans també saben que podem fer-ho millor.

Els veïns de Llutxent no volen que els donen tots els problemes solucionats. Molts dels nostres veïns són conscients que amb un simple canvi en les prioritats qualsevol xiquet tindrà per davant un futur millor. Saben que estem en una època que haurem de sacrificar-se molt però els nostres ciutadans estan disposats a treballar molt dur si els donem il·lusions i esperances.

Cadascú dels que esteu ací administra una casa o una família. Treballem, lluitem cada dia, amb més o menys sort per aconseguir que al final de mes no falten diners a casa. Massa gent ho passa malament per arribar a final de mes, ho sabem, ho veiem massa sovint. Els nostres salaris, els nostres diners, ens costen de guanyar.

Cada vegada que els hem de gastar pensem i repensem desenes de vegades quina serà la millor inversió. No anem a permetre que els nostres diners es perden en contractes d'empreses d'«amigatxos», de Xàtiva, Hem de frenar aixo. No podem permetre que un veí de Llutxent estiga en el paro i les obres de l´ajuntament les facen empreses de fora. Els diners costen molt de guanyar. Hem treballat molt, durant mols anys. Alguns estem jubilats després de molts anys de treball, però tots paguem els impostos. I tots paguem perquè creiem en un sistema just, en un sistema que ens hauria de permetre millorar els nostres serveis, els nostres equipaments. El sistema d´ajudar a millorar la vida de tots.

Paguem impostos perquè creiem en el bé de la comunitat i en l'interés general, creiem en el bé comú. Necessitem frenar la mala gestió. Necessitem que cada cèntim que arriba a les arques de l'Ajuntament es traduïsca en una millora, una esperança, una oportunitat per als veïns i veïnes de Llutxent. I ho hem d'anar a explicar.

En la protecció del patrimoni i l'ajuda a la cultura no pot haver sectarisme tampoc. A nosaltres ens han educat explicant-nos que llegir, escriure o pensar. Eren activitats dignes per a les persones. Ens han dit mil vegades, segur que vos ho han dit mil vegades: reflexiona abans de fer! Per a que hi haja cultura i patrimoni són necessàries educació i respecte per les persones.

Darrere del benestar no pot haver populisme. Com a mares i pares que som, voleu el millor per als nostres fills. Com a mares i pares, ens afecta que els fills d'altres llutxentins no tinguen diners per a comprar llibres. Si un xiquet no te llibres, és un problema de tots, no només dels que van a eixa escola. L'educació és una prioritat de tota la societat.

Tots el que heu arribat a majors, voleu que els vostres fills tinguen el millor suport i que vos cuiden. Si al meu veí no li arriba l'ajuda del pla de la Dependència és un problema també meu perquè hi ha un ciutadà que veu minvat el seu benestar. Un benestar al que té tot el dret del món. Però per al benestar és imprescindible el carinyo i la preocupació de l´ajuntament, per les persones, i no només preocupar-se de les pancartes i poltrones.

La nova majoria, nosaltres, els que votem sempre per Llutxent, però també els que s'han abstingut i també els que varen votar al PP de tot cor, pensaven que era veritat lo del polígon, els vull dir que la nova majoria, la configurem persones que creiem en les persones, persones que volem que els polítics es preocupen de les persones.

Els veïns de Llutxent esperen això i ens volen junts, volen que estem units, per a treballar per el nostre poble, com s'ha fet al llarg de la història.

L'important no és que jo siga candidat, NO. L'important és que sigau capaços de veure que la clau del canvi la tingueu vosaltres. La il·lusió ha d'inundar Llutxent des de la costa fins la Cooperativa i des de la Creu fins La Plana. Sense il·lusió, esperança i unió no tindrem futur.

Cada dia som més persones les que creguem que els diners que a totes les famílies de Llutxent ens costen de guanyar s'han de traduir en millors serveis per l'atenció a les persones majors, en millors escoles, en més i millors parcs urbans, en una millor protecció del nostre patrimoni. Cada vegada som més els que volem que els diners que paguem d'impostos vagen a crear noves oportunitats per la nostra economia.

Hem d'anar casa a casa, persona a persona, vot a vot, convencent a la gent que són ells el verdader motor del canvi. I els hem de dir que sense ells Llutxent no avançara, no eixira de la foscor.

Hi ha gent que treballa per a dividir als ciutadans. Jo vos dic que no existeixen dos Llutxents: un, de dretes; i un altre, d'esquerres. Sols hi ha un Llutxent, que és el de tots.

Hem de treballar perquè Llutxent necessita nous valors. Hem de sumar a tots aquells que volen millorar. Però aquesta nova majoria, aquesta majoria que creix, només la pot liderar el Partit de la GENT DEL POBLE, LA GENT DE LLUTXENT, per fer un poble més amable, un poble com nosaltres, un Llutxent fet amb somnis realistes. Que hi ha de mal en voler complir les il·lusions de la gent?

Des de hui mateix, eixirem al carrer i explicarem a la gent que el canvi és possible. Anirem casa per casa a explicar que nosaltres estem pendents de la gent major, que anem a millorar les escoles públiques i que no anem a cedir davant de les empreses de fora, que les obres de l'Ajuntament les faran les empreses de Llutxent. Anirem als bars i a les places a explicar a la gent que ells tenen la clau per acabar amb esta malaurada situació, que ells tenen la clau per a fer un millor Llutxent.

Entrem botiga a botiga, negoci a negoci, a explicar-los que poden reduir els impostos si es deixa de tractar en favoritisme a les empreses dels amics. Els direm que es poden fer noves inversions si es redueix el despilfarro.

Ha arribat el temps per recuperar la il·lusió. Centenars de veïns de Llutxent comencen ja, ara, a parlar de regeneració, de canvi, d'esperança, de il·lusió.

Només amb decisió, només amb unitat i treball colze a colze, només amb voluntat ferma d'aconseguir-ho, aquesta esperança, aquesta voluntat de canvi, triomfarà. Gent de Llutxent, si vosaltres voleu, ho farà possible. El futur és nostre i entre tots el farem present!

Perquè guanye el sentit comú,

Perquè guanye Llutxent.

Moltes gràcies a totes i a tots!