En la transició espanyola, hi havia una part de la societat que no estava d'acord amb la democràcia. Enyoraven temps passats. En la guàrdia civil i l'exercit era on més radicals hi havia.
Mesos abans ja s'havia tramat un colp d'estat en la cafeteria “Galàxia” de Madrid, que les forces democràtiques avortaren. Temps després a Xàtiva sonaven els “ruidos de sables” d'alguns nostàlgics del franquisme.
Quan Tejero va entrar dins del Congrés dels Diputats, pistola en ma i la resta de guàrdia civils amb metralletes, tots pensàrem el pitjor: tornar a la intolerància, la foscor i la corrupció.
A Llutxent, essent jo alcalde en aquells moments, he de ressaltar el civisme i la maduresa democràtica de la nostra gent mostrant-se de manera exemplar i responsable.
Quan encara no sabíem com anava a quedar tot allò, me'n recorde de la qualitat humana i professional dels components de la caserna de la guàrdia civil de Quatretonda dels quals al comandament estava el sergent Sánchez amb el que vaig mantindre contacte vàries vegades al llarg de la nit, al qual em queda més que agrair-li la seua gran ajuda i gran talla democràtica.
Diuen que els amics es demostren en temps difícils, doncs jo tinc la gran sort de tindre dos cosins i amics, em referisc a Pedro i la seua dona Reme. Estant Pedro de guàrdia civil en Gandia, en el moment més crucial del colp d'estat i sabent que a la ciutat de València els tancs havien ocupat els carrers, el meu gran amic Pedro Mahiques em va telefonar, tement per la meua vida em va oferir sa casa per a que ens refugiarem allí jo i la meua família. Pedro s'arriscava molt al ajudar-me, tot i que no vaig acceptar l'ajuda em vaig passar tota la nit en vetla, al detall de la televisió com tot el món. Vull agrair-los públicament eixe gran gest i dir-los que sempre estaran en el meu cor.
Honorio Estornell Canet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada